Avui a l’escola hem iniciat el Projecte interdisciplinari dedicat al setantè aniversari de la mort de l’escriptor del Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry.

L’Imma Puntí amb la col·laboració dels mestres de pràctiques han donat la benvinguda amb un acte inaugural on tots els alumnes de l’escola han gaudit d’un espectacle amb els principals personatges de l’obra.

Al final de l’article podeu veure les fotos de l’acte.

Aquí en teniu una mostra de l’obra que avui han representat:

Presentadora: Benvolguts nens, nenes, mestres de l’escola i estudiants en Pràctiques. Permeteu-me que avui us presenti un personatge el nom del qual potser no us digui res. Tot i que estic segura que molts de vosaltres potser coneixeu. La seva obra més famosa: El Petit Príncep.

Antoine de Saint-Exupéry: Sóc Antoine de Saint-Exupéry. I no, no és només el Petit Príncep el que m’ha fet famós, no pas! Vaig escriure altres novel.les que em van donar èxit i popularitat. Tot i que la meva principal característica és la que em compara amb les aus. No, no tinc ales, però vaig ser un dels primers homes a pilotar un avió i creuar muntanyes i oceans. També vaig ser pioner en el repartiment de correu aeri. És a dir, que quan rebeu una carta d’un lloc llunyà, recordeu que això és possible gràcies a pilots, que molts anys enrere, van arriscar la vida per aconseguir-ho.

 He vist el món amb ulls d’àguila i haig de dir que és impressionant. Però també he estat enmig de batalles cruentes i he patit accidents d’avió en què m’he trencat gairebé tots els ossos del cos…

Tinc una cosa en comú amb el meu personatge més conegut, el petit príncep del qual avui us vull parlar.

Petit Príncep: Em podries dibuixar un xai?

Antoine de Saint-Exupéry: (Es treu un full de la butxaca i un llapis i respon amb una mica de mal humor) Jo de dibuixar no en sé. Jo he estudiat història, geografia, càlcul i gramàtica.

Petit Príncep: No hi fa res. Dibuixa’m un xai.

(Representació dramatitzada del diàleg de les pàgines 15 i 16 del llibre)

Presentadora: Vau escriure la vostra última  novel.la, i la més famosa, abans dels 43 anys i fou publicada el 1943, a Nova York, on us havíeu exiliat durant la 2a Guerra Mundial. Nord-amèrica era el nou món, amb les seves ciutats lluminoses, plenes de riquesa, festes i luxe. Al contrari que la vostra estimada pàtria França, que era destrossada pels bombardeigs. I encara que sembli estrany, us vau deixar seduir per aquell luxe i aquelles festes mentre Europa s’enfonsava. L’èxit de les seves dues anteriors novel.les: Terra dels homes i Pilot de guerra, va tenir especial ressò a la societat novaiorquesa. A partir d’aquell moment vau estar envoltat de periodistes i admiradors i no vau poder desenganxar-vos del telèfon. Li agradava xerrar per telèfon! Aquest i altres invents li semblaven joguines per a nens grans! I vos, monsieur de Saint-Exupéry mai no havíeu deixat de jugar. Potser per això vau decidir que el vostre proper llibre el protagonitzaria un nen!