La dona que fugia de la boira
Albert llimos
Proa ed.
2010
376 pàg.
Per adults…
La dona que fugia de la boira és una novel·la escrita pel jove Josep Llimós, un escriptor novell que he tingut el plaer de llegir aquest estiu gràcies a la recomanació d’una amistat. La veritat és que m’ha sorprès gratament la sensibilitat i la desimboltura d’una escriptura viva i impactant que narra la vida d’una noia jove, Teresa, que és una supervivent més de la tragèdia de la guerra. No cal oblidar que és la narració d’un autor principiant i ens certs moments es nota, però la veritat és que se’n surt la mar de bé. Llimós amb aquesta òpera prima va arribar a ser finalista del premi de Sant Jordi del 2009.
El llibre presenta una estructura circular on la protagonista viu un moment històric emblemàtic força recurrent en la nostra literatura com és la Guerra Civil Espanyola, però aquesta vegada l’autor ens situa al fil narratiu d’un escenari menys conegut del que s’havia fet fins ara; un conflicte que va colpir les vides de la gent de ponent i de la seva capital, Lleida. La protagonista, en néixer, viu marcada per la mort de la seva mare, un fet que sembla que el seu pare mai li perdona. El germà adopta el paper de protector de la noia. Després d’una infància mancada de l’amor patern, s’enfronta a una maternitat prematura fruit d’una relació desgraciada, però malgrat tot, ella segueix lluitant per tal de fer front a les dificultats històriques i personals. Pren la decisió de marxar cap a la capital catalana on es dedicarà a fer d’infermera i ajudarà als altres, tot i l’experiència tràgica que es trobarà pel camí. La seva solitud i discreció l’acostarà a la vida burgesa barcelonina, un estatus que li facilitarà entrar en el cercle acomodat i on coneixerà un senyor que la farà ascendir socialment.
M’agradaria citar a Anna Maria Villalonga que escriu una ressenya a la publicació digital de Literatura Catalana El fil d’Ariadna on afirma que el personatge principal d’aquesta novel·la s’acosta a les dues heroïnes rodoredianes: Colometa i Teresa Goday. La primera, pilar de La plaça del Diamant, comparteix similituds d’una vida farcida d’adversitats a la vida de Teresa de Llimós a la capital lleidatana. La segona, la protagonista de Mirall trencat, coincideix amb el canvi de rumb de la protagonista del llibre que comentem a la part alta de Barcelona. Uns paral·lelismes prou interessants que no podem deixar passar per alt a l’hora de convidar als lectors a fer un recorregut literari en la present recomanació i, al mateix temps, per les novel·les de la gran Mercè Rodoreda. En definitiva és una picada d’ullet que no pot passar desapercebuda als lectors que han llegit les dues obres esmentades abans.
Per acabar, és important destacar la valentia de l’autor en construir una veu narrativa que es posa en la pell d’una dona que esdevé el testimoni d’una gran col·lectivitat femenina que va viure en un període de relacions desencisades dins un marc personal i en un escenari d’olor de pólvora i crits de fam.
Bet Maresma
