El tigre que va venir a berenar
Judith Kerr.
Kalandraka-Hipòtesi Ed. 2010
Traducció de Marta Borràs
“…La Sofia va obrir la porta i va veure un tigre gran i pelut, tot ple de ratlles.
El tigre va dir:
–Perdoneu, però tinc molta gana. Que em convidaríeu a berenar amb vosaltres?
La mare de la Sofia va dir:
–Oh i tant! Passa, passa…”
“El tigre que va venir a berenar” és un dels llibres més populars, i també dels més venuts, de les darreres dècades. L’àlbum, que data de 1968, s’ha convertit en un clàssic contemporani amb el qual han crescut diverses generacions de lectors. Es tracta d’un relat que tant pot ser llegit en veu alta com de manera autònoma.
Judith Kerr (que també és l’autora del també clàssic “Cuando Hitler robó el conejo rosa”) va fer aquest llibre després d’haver anat al zoo amb la seva filla petita i haver-li explicat la història d’aquest felí famolenc. El llibre comença amb una sorpresa en veure que qui truca a la porta de casa és un tigre i no pas una persona. La Sofia i la seva mare exerceixen d’amfitriones amb molta amabilitat, mentre l’insòlit convidat es beu, no només el te que li ofereixen, sinó que també es menja el rebost sencer i es beu tota l’aigua de l’aixeta.
El text destaca per l’estructura dialogada, l’esquema repetitiu i l’enumeració de tots els aliments que es va menjant el tigre. Les il·lustracions són d’estil clàssic i figuratiu i destaquen les escenes familiars i costumistes.
Per petits i grans.
Toni F.
